Projecte III. Senyalística i Digital Signage

Pública

ESPAI

 Es tracta d’un espai molt poc freqüentat per mi, donat que en molt poques ocasions el visito. Em refereixo a un tren de la RENFE, i a una de les estacions. Sempre que m’he de desplaçar ho faig en cotxe, i si algun cop m’he mogut per Barcelona (ara que visc a prop) ho he fet en metro.

Els trens i les estacions de transport públic són un lloc molt freqüentat per tot tipus de persones, edats i condicions. És per això que aquestes han de ser el màxim inclusives (en tots els sentits) possibles. Dins dels trens existeixen llocs especials i reservats per a gent gran, embarassades, llocs per a poder pujar amb un cotxet, amb una bicicleta, amb una cadira de rodes, etc. També hi ha barres per poder-se agafar mentre el tren està en moviment, estants per deixar les coses, papereres, i plataformes on es troben les portes i escales (o rampes) per pujar al vagó.  Quelcom molt important dins d’un tren són totes les senyals que indiquen, no només la normativa dins del transport (quan s’està utilitzant) sinó també quines són les localitats reservades, on es troba el material per utilitzar en cas d’incidència, i tot tipus de senyalística relacionada amb la localització i direccions dels i pels passatgers.

EXPERIÈNCIA

Un cop a l’estació, esperant al tren, m’he fixat en la línia groga de seguretat que hi ha pintada al terra. Just darrere d’aquesta línia hi havia l’enganxina d’unes petjades de peus. Quan ha vingut el tren, he vist que en algunes de les portes hi havia una senyal per a usuaris de cadires de rodes. He pujat al vagó que no hi hagués la senyal, per així respectar la zona. He obert la porta del vagó amb un botó i una senyal lluminosa de color verd (es por passar/es pot obrir). Un cop dins, m’he assegut en un seient al costat d’un dels grans finestrals. Just a sobre hi havia senyals relacionades amb la situació actual del COVID, de fet estaven a totes les finestres, en el mateix lloc. Així un recorda la normativa vigent. He fet un cop d’ull al vagó per buscar més senyals i n’he trobat unes quantes. No obstant, les que més m’interessaven en aquest moment eren les de direcció i localització. Pantalletes just a sobre de les portes dels vagons, on hi corrien lletres, m’indicaven la línia, l’hora, la temperatura, i la pròxima parada; i en pantalles a tot color més grans la ruta que feia el tren.

Un cop he arribat al meu destí, el primer que he fet al sortir del tren ha estat buscar senyals de direcció. On està la sortida? A quin carrer vull sortir? Necessito sortir o puc anar per dins de l’estació a buscar un altre tren? Tota aquesta informació important per a mi en aquell moment es trobava en les parets de l’estació, en formes i lletres grans que em facilitaven la situació i la orientació.

Per tant la senyalística que s’ha d’utilitzar en aquests espais (i com podem veure a les imatges, la que he trobat) és i ha de ser molt clara, ja que, com menciona Rosa Llop als apunts de l’Assignatura[1], d’aquesta claredat en depèn la seguretat de les persones. I, la manera d’aconseguir aquesta claredat és utilitzant, sobretot, imatges grans, on el concepte que es vol transmetre estigui reduït a una imatge, a una forma que l’usuari ràpidament pugui interpretar per tal d’orientar-se i poder identificar la seva destinació. Un exemple seria la Imatge 2, on es veu clarament la línia groga que separa la zona segura de l’andana, on esperar-se fins que arribi el tren.

El que es pretén doncs en tot projecte de disseny de senyalística és ajudar a les persones a crear-se un mapa mental de l’espai, identificar-lo i moure’s amb seguretat per dins d’aquest. No només tenen importància les senyals, les fletxes (veure imatge 3 i 4), sinó també la construcció de l’entorn (per exemple un arbre, o uns raigs de llum o que entren al final del túnel gràcies al seu disseny, que els usuaris ràpidament identifiquem amb la sortida).

També es pretén donar informació sobre l’espai on s’està, què hi trobarem, com serà el comportament de la gent. Per exemple, les senyals de la imatge 5, a part d’ensenyar-nos la reglamenta del transport públic en quant el COVID, també ens està informant que la gent estarà en silenci, no menjarà o beurà dins el petit espai tancat on s’està.

O bé, en la imatge 6, on veiem la senyalística dels espais reservats: sabem que molt segurament en aquests seients s’hi seuran persones amb mobilitat reduïda ja sigui perquè són grans, estan ferits, o dones embarassades.

En aquests espais, així com dins d’un tren, també és molt important pels usuaris tenir consciència de l’hora que és, doncs estan utilitzant un transport per desplaçar-se, per arribar a un lloc. De fet, tot transport públic està reglat i organitzat per diferents hores, les quals influirà als passatgers a l’hora de saber quin, i quan farà ús d’aquest segons les seves necessitats. Un lloc on, si és lluny d’on viuen, segurament farà una temperatura diferent, pel que també els interessarà saber-la (per això també s’indica).

Tota aquesta informació, junt amb informació de seguretat dins del vagó la trobem al voltant de les portes d’entrada i sortida del vagó (Imatge 7). El lloc on s’ha decidit posar-hi aquestes senyals és clau: a la porta la gent normalment s’hi espera per sortir. L’usuari, en aquest espai està dret i alerta, pel que és un bon lloc per posar-hi senyals grans, estratègicament posades a l’alçada dels ulls per tal que el passatger pugui identificar el missatge ràpidament i amb claredat.

REFLEXIÓ SOBRE EL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

Així doncs una vegada fet l’estudi de la senyalística d’aquest espai (tren i estació), o més ben dit del trajecte d’un passatger a l’utilitzar el transport públic, tren, vec que existeix una relació entre les persones, les seves necessitats i l’entorn/espai.

Entenem que, com he mencionat anteriorment, quan una persona fa ús d’un transport públic és per arribar a una destinació, per tant té un objectiu molt clar. Fa ús d’aquest transport públic perquè sap que està preparat per la ciutadania, i és segur. Quan arriba a l’espai, el primer que fa és identificar l’espai, orientar-se i saber cap a on s’ha de dirigir. Tot aquest procés mental és ràpid, pel que necessita tenir unes senyals informatives que li comuniquin aquestes necessitats de manera ràpida i eficaç.

He pogut comprovar que l’espai que he visitat compleix aquestes característiques. Les senyals són grans, tenen colors diferents per poder-les diferenciar entre elles i tenir una idea més ràpida del que comuniquen (també, la idea de que tinguin colors diferents és per crear una certa identitat amb el que vol representar. Un exemple seria la senyal de FGC de color taronja: nosaltres associem el color taronja a aquest transport; el mateix passa amb les línies de metro).  A més, la posició de les senyals és clau: es troben a l’alçada dels ulls, o bé un xic més amunt. D’aquesta manera al passatger no li costarà gran esforç buscar la informació, sinó que amb un cop de cap podrà nodrir-se d’aquesta. Per tant, puc confirmar que el sistema de senyalística analitzat s’integra bé dins l’espai.

Fotografies fetes amb Iphone 11 personal. Localització: trajecte R1 i R4 (Rodalies de curta distància de Catalunya)